|
|
| L'avió | Història | El Kit | Cockpit | Tren i Pous | Modificacions | Pintura i calques | Referències | Actualització |
Una mica d'història ......
El Mirage 5 va ser el resultat de las especificacions demanades per la Força Aérea Israelita a M. Dassault. Els israelites preferien sacrificar prestacions tot-temps per mes armament i combustible. Degut a la Guerra del Sis Dies de juny de 1967, França decidí l'embargament dels Mirage 5J prèviament destinats a Israel. Llavors l'IAI va començar el desenvolupament d'un avió d'intercepció i suport tàctic indígena. Com a mesura provisional es va construir una copia idèntica del Mirage 5, amb el motor Atar 9C inclòs, designada Nesher (àliga). Els plànols es varen adquirir clandestinament. Fins i tot un enginyer suïs, A. Frauenknecht, passà 4 anys a presó sota l'acusació d'espionatge industrial. El prototip va realitzar el seu primer vol el setembre de 1969 i es varen construir uns 60 exemplars. Posteriorment es varen exportar 26 avions a Argentina amb la designació Dagger que varen constituir un dels principals elements de combat de la FAA durant la Guerra de les Malvinas en 1982. Mes de la meitat es varen perdre en combat víctimes dels Sea Harrier, misils Rapier i Seadart.
Història
I ara... mans a l'obra, i també una mica d'història... però de la gestació del model.
Doncs resulta que fa temps vaig rebre com a premi en un concurs un kit del Mirage 5 Revell a 1/32 i no sabia que fer d'ell. L'havia començat a fer però no estava gaire entusiasmat, ni amb l'avió en sí, ni amb el kit. Passat un temps es desencadenà la Guerra de las Malvinas i varen començar a sortir a les revistes fotos d'avions Argentins, i d'entre ells, els Dagger. Una mica mes tard, em va arribar per correu el darrer número de la revista Scale Models (Feb 84) i, mira quina casualitat, hi havia un petit article sobre camuflatges dels Dagger Argentins, amb esquemes, FS, etc... Llavors l'idea d'acabar el Mirage es va consolidar. Vaig començar el procés de búsqueda : vaig trobar un article, una mica antic, sobre com convertir el Mirage a Kfir a la revista Scale Models Oct 77 però que va ser de gran ajuda; informació sobre l'historia del Mirage 5 i del Dagger/Nesher/Kfir i, com no, fotos detallades del Mirage III i el 5. Como ja he comentat en l'apartat d'història, el Dagger es una copia del Mirage 5, axí doncs les modificacions foren mínimes. I carregat amb tot això em vaig decidir a acabar d'una vegada per totes amb aquell Mirage que vaig rebre de regal allà pel 1980.
En primer lloc voldria deixar clar que aquest model es una bastant vell. El vaig acabar l'any 1987 (ufff ...com passa el temps). En el de moment de fer-lo em vaig informar el millor que vaig poder però durant el temps que ha passat segur que ha aparegut mes informació. Podria ser que en aquest article hi hagi algun error referent a colors. Els colors dels avions Argentins no estan gaire ben documentats, al menys aquí a Catalunya. Així que si algú té mes informació, que m'envií un e-mail, serà ben rebuda. En el seu moment vaig pintar l'avió amb colors Humbrol Authentic, Mo-Lak, Pactra i vernís MicroScale. No obstant en aquest article he mirat de canviar les referències antigues per les noves d'Humbrol i el vernís per Tamiya acrílic.
El kit en sí es acceptable, sobre tot si pensem el la seva edat. Durant uns tres anys a Espanya es varen fabricar kits de Revell sota la marca Congost-Revell. En general la qualitat era regular, o dolenta en el pitjor dels casos, però eren ben econòmics. El kit consta de 144 peces en plàstic color marfil de bona qualitat encara que força tou, i 5 peces en plàstic transparent. Una fulla de calques extensa encara que no gaire bona (2 versions de decoració: Israelita i Francesa) i 3 versions d'armament (Sidewinders, bombes, llença-cohets i dipòsits subalars) completen aquesta caixa de muntatge. Les peces no encaixen gaire bé, en especial en el morro (unió amb el fuselatge) i la part inferior de les ales. El kit porta els característics accessoris de l'època : Rodes mòbils, reactor extraible i carlinga mòbil.
L'interior es força pobre, tan la cabina com els pous del tren
d'aterratge. Al final de l'article hi ha una llista de
referències útils en Anglès i
Castellà on es pot trobar molta documentació gràfica.
Encara que avui en dia deu ser molt difícil de assolir, l'article
que surt en la revista Alabe # 6 es molt recomanable. De totes maneres aquí
he posat algunes fotos de la revista. Son en b+n però valen la pena.
Mira-ho. De totes maneres hi ha nova revista espanyola
que es diu Fuerzas Aéreas. En concret ha sortit un número especial
sobre la base de Manises, que es on han estat destinats els Mirage III espanyols.
La revista parla dels Mirage III i F1 espanyols però es pot fer servir
pràcticament tota la informació sense cap problema. Hi ha fotos
d'interiors i detalls, cockpit, pannell d'instruments, croquis antenes, detalls
de pintura, funcionament de les armes, perfils de missió, en fi una
joia.
L'interior del cockpit el vaig pintar en negre mate barrejat
amb una mica de Panzer Grey 67 perquè no sembles una mina de carbó.
Vaig detallar el seient ejectable amb tires de plàstic de diferents
gruixos, plàstic estirat,
c
able elèctric normal i de telèfon.
Colors del seient : carcassa negre mate 33, coixins Olive Drab 155 (laterals
en Orange 82), anelles d'emergència vermell i groc (dues nanses i
no una, com porta el kit). Jo habitualment faig servir cable per simular
conduccions, cables, etc... Ho prefereixo al plàstic estirat ja que
se li pot donar forma mas fàcilment i una vegada doblegat manté
la forma. El cable elèctric de coure es pot assolir de diferents gruixos.
Jo trec els fils de la funda i els guardo a banda separats pels diferents
gruixos. Per enganxar-ho al seu lloc, Loctite. El cable de telèfon
es mes gruixut i només té un fil. Es pot fer servir de varies
maneres: Amb funda (son de molts colors diferents), sense funda (es de
diàmetre mes petit però s'ha de pintar), o la funda sola para
simular tubs. Les corretges van en color blau 109 i verd fosc 116, i son
de cinta adhesiva de pintor amb civelles de fotogravat. S'han de detallar
les consoles laterals (cal posar la palanca de gasos, pannells de radio i
tub d'oxigen). El pannell de control es una calca correcta, però es
pot millorar afegint el visor de punteria (amb la mirilla en acetat transparent)
i algun botó i comandament. Cal pintar els detalls en blanc, gris
clar, groc i vermell. Cal afegir botons a la palanca de comandament. Vaig
afegir dos retrovisors (es poden posar de fotogravat o fer-los de fulla de
plàstic), ganxos i algun accessori en la part mòbil de la carlinga.
. En la part de darrera del cockpit cal simular diversos components (caixes,
cablejat, etc..) i el sistema d'elevació de la carlinga. També
vaig simular la junta de pressurització del cockpit amb un tros de
junta tòrica molt fina. Vaig polir la cabina per donar-li brillantor
i transparència. Aquí pots veure
mes fotos del cockpit, son del Kfir i del Mirage III però valen igualment.
I amb això podem considerar acabada la cabina (no sé si es
nota, però aquesta fase es de les que mes m'agraden).
Mes coses....
La unió de les meitats del fuselatge es acceptable però s'ha de corregir amb massilla. També s'han d'eliminar algunes marques d'expulsió del motlle, però es senzill ja que el plàstic es molt tou. La peça que aguanta tovera del reactor encaixa bastant bé i la podem deixar sense enganxar. Així podrem treure el reactor. De fet el reactor en sí bastant dolent. Consta de 5 peces que no quadren gaire. Si el volem deixar a la vista ens caldrà molt, però que molt treball. I jo, ni en aquell moment, ni ara, estic d'ànim per fer-ho. El que sí que cal fer es detallar una mica la tovera, ja que aquesta peça si que es visible. Ho farem amb tires de plàstic y plàstic estirat. Pintar amb tonalitats metàl·liques Humbrol Metalcote Polished Steel, Gun Metal, Mat Aluminium i Satin Bronze.
Abans d'unir les ales podem detallar els pous de les rodes
principals. El kit es pobre en aquest aspecte. Per sort, els Mirage normalment
tenen les tapes de les rodes principals tancades. Només s'obren en
l'extensió i el replegament del tren. El mateix passa amb la tapa
del pou davanter.
Això ens estalvia una pila de feina. . Posant uns cables,
línies hidràuliques i alguna caixeta per aquí i per
allí, n'hi haurà prou. Els pous son de color blanc 34 al igual
que les potes del tren i l'interior de les preses d'aire del reactor. Les
peces que simulen el tren principal son acceptables, però s'han d'eliminar
les rebabes. Es pràcticament impossible eliminar la unió de
l'eix de l'amortiguador. Jo vaig optar per substituir-ho per una secció
de varilla d'acer cromat de 1.5 mm. Vaig posar també els cables del
fre. El tren davanter es bastant pitjor. Està format per dues peces
que no encaixen gaire bé. S'han d'eliminar les rebabes i canviar l'eix
de l'amortiguador per una secció de varilla d'acer cromat de 1 mm.
També cal afegir dues llums d'aterratge en la part frontal de la pota
del tren. En lloc de pintar els pneumàtics en negre mate jo prefereixo
una barreja de negre satinat i gris panzer.
Val a dir que la unió de les ales al fuselatge es acceptable en la part superior, però horrible en l'inferior. Així que .... paciència, bíceps, molta massilla i paper de vidre.........
En lloc de pintar las peces de plàstic transparent de les llums de formació, es poden simular amb trocets de plàstic transparent de colors, verd per la dreta i vermell per l'esquerra. Aquest plàstic el trec dels mànecs dels raspalls dentals. Es retallen a una mida el mes semblant possible (es pot simular el focus fent un taladre per la part interior) i, un cop encolats, es rebaixen amb una llima fins una forma el mes propera possible al perfil alar. Es continua rebaixant amb paper de vidre a l'aigua de gra cada vegada mes fi fent-lo servir mullat amb aigua i sabó, acabant amb gra 1500 o 2000, fins a assolir que tingui el mateix perfil que l'ala. El pas final serà polir el plàstic amb un drap i pasta dentifrícia fins que tornin a ser transparents, i després netejar els residus. El resultat final serà impressionant.
Les modificacions respecte al Mirage 5 son poques : Afegir una antena dorsal, una altre en la part inferior del morro, dos en la cua, i un suport sota el morro per una sonda. El suport el vaig fer amb massilla epoxi de dos components (Tamiya, Milliput o similar). Una vegada llimada a la forma que volem es taladra un forat per la sonda pitot. La sonda pròpiament dita es una xeringa hipodèrmica amb una forma ovalada en la punta feta també amb massilla epoxi.
Un cop repassades totes les unions anem cap al taller de pintura.....
Una capa base gris clar ens serveix per veure si el nostre treball de muntatge i llimat ha estat correcte. Si encara veiem defectes, doncs mes massilla, i a llimar altre vegada. Desprès cal restaurar les línies dels pannells que hem perdut a base de tanta massilla i paper de vidre. Com el color de sota es clar FS 36622 (Humbrol 28), ens serveix de capa. Després cal netejar el model amb aigua i sabó, i deixar-lo assecar dos o tres dies. I ara si que podem tirar-nos de cap a la fase final de pintat.
La pintura es va fer tota amb aerògraf. Primer vaig pintar les marques d'alta visibilitat grogues (Humbrol 99) de sota emmascarant sobre el gris clar amb cinta adhesiva. Després vaig pintar les de la part superior de les ales i de la cua d'una mida mes gran de la necessària. Les vaig tapar amb plantilles de cinta adhesiva de la mida correcte i vaig continuar amb els colors de sobre. Com era un dels primers models en que feia servir un aerògraf, no em vaig atrevir a pintar el camuflatge a mà alçada. Vaig fer servir plantilles confeccionades a partir de cinta adhesiva. Els colors del camuflatge son Marró FS 30219 (Humbrol 118), Verd Clar FS 34102 (Humbrol 117), Verd Fosc FS 34079 (Humbrol 116) i aquest es l'esquema de pintura.
Els dipòsits subalars porten el mateix esquema que el fuselatge i el morro va en negre satinat Humbrol 85. Les proporcions per l'aerògraf varen ser de 1 part pintura per 1 part d'aiguarràs. Una vegada la pintura ben seca vaig donar una capa de vernís brillant Tamiya X-22 diluït amb alcohol a proporcions iguals. Jo sempre dono una capa de vernís brillant per poder aplicar millor les calques. Les calques del kit son molt dolentes, no s'enganxen bé. Les poques que vaig fer servir, vaig haver d'aplicar-les amb cola blanca diluïda. Vaig fer servir les escarapel·les i algun detall de la fulla Microscale 72-352. Els números son de Letraset sobre calca transparent i el resta de diversa procedència. Un cop aplicades i seques es netegen els residus amb un mocador humitejat. Deixem assecar i apliquem una altre capa de vernís, però aquesta vegada satinat.
I per acabar, els darrers detalls. Vaig posar un suport central per bombes, però buit. Vaig simular els suports de les bombes y els accionaments. Cal afegir dos indicadores d'AOA i dues sondes pitot en els laterals del morro. Es poden fer a partir de tubets i tires de plàstic. També cal afegir una antena de forma triangular en la part dorsal just darrera la cabina, i una altre en la part inferior del morro davant del pou del tren, i un parell de forma rectangular a cada costat de la part superior del timó de cua. Es poden fer amb làmina de plàstic de 0.2 mm.
I amb tot això al seu lloc, una mica de "guarreria" ....
Per simular els llocs on havia saltat la pintura vaig fer servir Mat Aluminium de Metalcote amb pinzell molt fi en diverses unions de pannells. Mitjançant la tècnica de pinzell sec vaig donar passades del mateix color en els cantons de la cabina i altres superfícies amb tendència al desgast (parts superiors de l'ala, bord d'atac, walk-ways, etc...). També vaig aplicar rentats (whashes) per tot l'avió en general, seguint el flux de l'aire. En els rentats faig servir l'aiguarràs brut que hi ha en el pot de netejar els pinzells. Ho deixo assecar cinc minuts i el trec amb un drap suau. L'hi vaig donar canya en especial al tren d'aterratge i als pous.
I ara ja podem considerar que el model està acabat.
Representa l'avió C-421 del Grupo de Caza 6º, VI Brigada Aérea amb base a Tandil, Buenos Aires, Argentina. Vaig trobar fotos de l'avió abans (Maig 82) i desprès del conflicte. Com ja he dit al principi, hi ha errors en la decoració : Les lletres han de ser dels colors del camuflatge, falta l'escut en el timó, la bandera es petita .... En fi, sempre hi haurà algú que em pugui informar i/o corregir.
Gracies a Mario Albea vaig rebre aquestes fotos per actualitzar aquest article.
 |
 |
 |
En Anglès
From Mirage to Kfir, Eshel Dramit
From Kfir to Lavi, Eshel Dramit
Flaklans, the Air War, BARG
Air War South Atlantic, Sigdwich & Jackson
Battle for the Falklands, Air Forces, Men at Arms
135
West’s Modern Fighters, Salamander (fotos
d'interior)
Mirage, Warbird 32
Argentine Air Forces, Warbird 45
En Castellà
Malvinas, Testigo de Batallas, Federico Domenech
Fuerzas Aéreas Especial #1, Ala 11 (Sabre y Mirage
en Manises 1955-98)
neagari@iglobal.es (fotos
d'interior)
Alabe # 6 (fotos d'interior)